Historia » Penya polisportiva “La Pedrera”

Bartolomé Bas Segarra

La penya polisportiva “La Cantera” comença el seu camí a Xàbia de la mà de son pare i fundador Mauricio Jeorges Cheutin el 18 de desembre de 1966, concretament en el carrer Santo Domingo número 12, després de la missa de 12. El president va ser Antonio Mayor Ros; vice-president Jaime Gavilá Moncho; secretari tècnic José Marzal Pastor; secretari general, Mauricio Jeorges Cheutin; tresorers, Vicente Ortolá i Jaime Tachó; vocals, Pepe i Jaime Buigues (Forces), Juan Cholbi (Tariro), Joaquín Tachó (Cagarà), Joaquín Yuste, Vicente Moragues Soler, Carlos Cuevas López, Vicente Mata Bisquert, José Belmonte, Vicente Mata Cabo i Francisco Caturla.
El dia 7 de gener de 1967 es funda amb fins esportius la penya polisportiva “La Cantera” en el carrer San Joaquín número 12. L'objectiu principal de la penya era fomentar i recolzar la joventut de menys de 23 anys en el futbol, basquet, natació, etc. Com l'únic esport federat era el futbol, la Peña en un principi va formar un equip en cada escola de Xàbia. Mosquitos i Vanguard en el Vicente Tena; Relampago i La Estrella en les escoles de Falange; La Marina en el port, i depenent de la penya La Marina; Olímpic era l'equip de l'Institut de Batxillerat. El Mosquitos i el Vanguard van ser els primers a funcionar i jugar entre ells. Els capitans eren Bartolomé Bas, del Mosquitos; Simón Ern, (a) Teuladí, del Vanguard; Damián Berenguer (a) Venturo, del Relampago; Gregorio Espasa de La Estrella; Francisco Cholbi (a) Jepa, La Marina i Antonio Azorín, de l'Olímpic.
Poc després es van formar més equips, com Ibèria, Invencibles, Rocas, El Buit, Festina, Oliveres, Rayo Rojo, Los Angeles, Hortet, L’Arenal (Segur que ens deixem algun!). Estos equips jugaven entre ells una lligueta els dissabtes a la vesprada i algun diumenge al matí, quasi sempre arbitrats per l'incombustible i sempre disposat a tot, Paco Caturla. El lema i crit de guerra abans de jugar cada partit, tant infantils com juvenils, era P.P. Cantera Xàbia....sí! P.P. Cantera Xàbia....ja! per part del capità de l'equip i posant les mans tots al costat del baló.
A Paco (l’Alacantí) mai li serà prou reconegut el seu treball i entusiasme en pro del futbol a Xàbia, com tampoc a tants altre hòmens que van lluitar sempre en pro de la pedrera com a Sala, el barber del Port, Juan Cholbi (Tariro), Joaquín Tachó, etc...
La Peña Polisportiva “La Cantera“ també mantenia a l'equip juvenil del Club Esportiu Xàbia i l'equip de veterans, del desplaçament amb autobús d'estos equips, era la Penya La Marina qui pagava les despeses, Sala i Antoniet eren els encarregats. He de ressaltar que la Peña Polisportiva “La Cantera“, com moltes altres, es mantenia gràcies a l'enorme entusiasme i moltes hores de dedicació d'hòmens com Antonio Mayor, Mauricio, Paco Caturla, Jaime Buigues (Forces), Juan Cholbi (Tariro), Sala (Barber de la Mar), etc.
Les despeses i la neteja de la roba de l'equip juvenil eren com sempre a càrrec de l'incombustible i polisportista Pepe Marzal i Julia Simarro, la dona de Paco Caturla. La neteja de la roba dels equips infantils era treball de les mares dels jugadors.
La Peña Polisportiva “La Cantera” estava formada per 277 socis a raó de 120 pessetes de quota. Bars i Cafeteries socis pagaven un poc més. Hi havia tres tipus de soci: de nombre, d'honor i protector.
Mauricio Jeorges Cheutin, Doroteo Pérez Verdejo i Luís Caballero Serrat eren els tres primers socis. Juan Espasa Pastor, Vicente Ribes Ferrer i Juan Tena Jovani eren els últims socis inscrits de nombre.
La Peña, i particularment Mauricio, sempre van trobar una gran oposició del CD Xàbia a integrar en el primer equip a alguns jugadors locals. Este va ser el carro de batalla de Mauricio, Antonio Mayor i Pepe Marzal, que ja al maig de 1967 i després del descens de Tercera Divisió proposen una nova junta directiva en la qual estarien integrats tres directius de cada una de les tres penyes: Entusiastes, La Marina i La Cantera, per a buscar solucions i unir esforços i aconseguir adreçar la nau del C.D. Xàbia. Tots estos esforços es van vore truncats després de moltes reunions per part dels directius del Club que, una vegada més, van preferir embargar el Club i rascar-se la butxaca abans que acceptar la realitat.
Segons comptava Pepe Marzal, ell, Mayor, Mauricio i Antonio Ern (Teulaí), van intentar el que no està escrit, per a canviar l'estructura del CD Xàbia, però sempre era com parlar-li a una paret.
Davant d'esta situació, Maurició escrivia el següent:
 On estan els interessos del futbol i de l'esport, dins d'una solució superficial i fàcil o dins d'una solució profunda i metòdica?
 Està en futur d'un club el reclutament màxim de jugadors forasters o, al revés, màxim de la pedrera i mínim de l'exterior?
 Que val el desplaçament dels jugadors forasters una temporada?
 Com podem demanar diners a un cap de família xabienc per al futbol si no fem res pels seus fills?
 Quin agraïment pot sentir un home del carrer cap a un directiu que no es preocupa de la joventut local?
 Com convéncer de pagar a rics i pobres si alguns directius rics no tenen confiança a cobrir el dèficit de la gestió?
 En resum, sempre estarem al costat de les persones actives, competents i de bona voluntat per a servir a l'esport i a Xàbia..

Servisquen estes quatre línies com a homenatge a totes les persones que tant han lluitat per a canviar el futbol a Xàbia i ja no estan entre nosaltres